Mira per una de les obertures.
Demana a algú altre que miri per l’altre costat.
Què ha passat?

Ara deixeu caure un objecte per davant l’obertura.
Sorprenent?

Com funciona?

La caixa (en gris), té tres miralls (segments blaus) dos a la part superior fent angle i un de pla al fons.

Al dibuix, els plans de simetria sobre els que hi ha els miralls, es representen amb les rectes blava (reflexió S1), verda (reflexió S2) i vermella (reflexió S3)
La imatge negra A de la noia amb el braç dret aixecat reflectida pel pla blau és la imatge blava S1(A).
Aquesta imatge blava reflectida pel pla verd és la imatge verda S2(S1(A))
I aquesta imatge verda reflectida pel pla vermell és la imatge vermella S3(S2(S1(A))).

L’observador, situat a la dreta al dibuix, no veu la imatge A, ja que no hi té visió directa, sols veu la imatge virtual vermella resultat de la reflexió dels tres miralls. A més la veu una mica més petita, ja que està més allunyada, fixeu-vos-hi.

Com bé sabeu, tota imatge reflectida a un mirall canvia la seva orientació. Si la imatge negra té el braç dret aixecat, fixeu-vos com a la imatge blava és el braç esquerre, a la imatge verda el dret i a la vermella l’esquerre. Ho podeu comprovar: demaneu que la persona de l’altre costat de la caixa aixequi el braç dret, la veureu cap per avall i aixecant el braç esquerre. 

Les reflexions de les reflexions dels tres miralls produeixen també altres imatges que no són visibles per la forma de tub de la caixa.