El metre i la mesura del meridià.
La triangulació per mesurar el meridià de París als països Catalans (imatge de la Wikipèdia)
A finals del segle XVIII per resoldre el desgavell d’unitats de mesura, l’Acadèmia Francesa de les Ciències va establir el metre com a unitat de mesura universal que es va definir com la deumilionèsima part de la distància de l’equador al pol Nord.
Per determinar aquesta distància es va encarregar la mesura de l’arc de meridià de Dunkerque a Barcelona a Pierre Méchain i a Jean Baptiste Delambre. Els treballs es van dur a terme de 1792 a 1798
El mètode emprat va consistir en traçar una xarxa de triangles contigus amb els vèrtexs situats en cims i punts destacats del territori. Mesurant els angles d’aquests triangles i un costat de tota la xarxa, és possible deduir les mides de tots els triangles i del meridià.
Uns anys després, la xarxa de triangles es va allargar cap al sud fins a Formentera, Eivissa i Mallorca. Aquesta tasca la va culminar Francesc Aragó, un científic nord-català, entre els anys 1806 i 1808
Les mesures des del cim de Sant Jeroni a Montserrat
Un dels vèrtexs de la triangularització va ser el cim de Sant Jeroni de Montserrat. El 15 d’octubre de 1792, des del replà del cim, on aleshores hi havia una petita capella, Pierre Méchain va realitzar mesures en direcció al Puig Rodó, el Puig Galzeran i el Tibidabo.
Imatge del 1790 on es veu de l’ermita de Sant Jeroni i al cim, on ara hi ha el mirador, la petita capella on es varen fer els mesuraments.
Aiguafort de Pere Pau Muntanya i Francesc Remart.
Imatge obtinguda a partir de fotografies del satèl·lit Menut de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), processades per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC).
Fragment, referent a Montserrat, de l’informe presentat per Mechain del seu treball
Senyal de Montserrat
El cim d’aquesta muntanya està dividida, en tota la seva extensió en un gran nombre de pics aïllats, molt alts, la major part dels quals són inaccessibles. Vaig triar com a estació el més alt de tots, que és cap al mig de la muntanya i on es pot pujar des del costat de l’ermita de Sant Jeroni que és molt a prop del cim. A l’altiplà d’aquest cim hi ha una petita capella delicada a la Mare de Déu que ocupa quasi tota la seva superfície.
El senyal va ser plantat al mig de la porta d’aquesta capella. Estava format per una llarga biga fermament fixada contra la paret i acabada per una petita piràmide truncada la base superior de la qual s’elevava per sobre de la carena de la teulada de 1t0208 i 2t713 per sobre del paviment interior de la capella. El peu de l’eix de la piràmide queia exactament al mig de l’amplada de la porta i arran de la cara exterior de la paret. Em van acompanyar a aquesta estació els senyors Gonzalez i Alvarez,
L’abadia de Montserrat, famosa per la seva riquesa, el nombre de monjos i els seus pelegrinatges, està situada a la part sud-oest de la muntanya, en una mena de gorga, a unes dues-centes braces sota els cims, diversos dels quals l’envolten molt de prop i semblen amenaçar de destruir-la amb el seu col·lapse. Hi ha tretze ermitans escampats per aquesta muntanya, que depenen de l’abadia, i cadascun dels quals viu sol a la seva residència aïllada.
Els toms de la història:
Uns pocs anys després, durant la Guerra del Francès (1808-1814), les tropes napoleòniques van incendiar i enderrocar repetidament el Monestir de Montserrat.
Fragment de l’informe de Mechain referent als angles des de Montserrat
- Entre el Mont-Mates (actual Turó Galzeran) i el Puig Rodó 61º 48′ 17”055
- Entre Vallvidrera (actual Tibidabo) i el Mont Mates 27º 24′ 39”141
És destacable la precisió amb què es va treballar, fins a mil·lèsimes de segon així com la complexitat dels càlculs per tal de tenir en compte la diferent altura dels vèrtexs dels triangles.
Alguns rastres pels països catalans
Monòlit a la platja d’Ocata, al Masnou.
És el punt on el meridià de París entra al Mediterrani.
Placa a la torre del Rellotge del moll de Pescadors de Barcelona.
És on hi havia l’antic far que va ser un dels vèrtexs
Aquesta torre és el punt d’encreuament de les línies que prolonguen l’avinguda del Paral·lel i l’avinguda de la Meridiana.
Monument a Mechain a Castellà de la Plana
Aquest monument situat al parc recorda a Pierre Méchain, l’astrònom que va morir de febre groga a la Plana de Castelló en el seu segon viatge per mesurar el meridià.
Placa commemorativa al Puig Rodó
Col·locada el març de 2019 en aquest vèrtex en motiu d’una trobada de les associacions de mestres i professors de matemàtiques de parla catalana (Catalunya, València i Balears).
El text de placa diu:
Homenatge del professorat de matemàtiques dels territoris de parla catalana als científics que recorregueren les nostres terres mesurant el meridià per definir el metre patró, base del Sistema Mètric Decimal.
Runes de la caseta de n’Aragó
Situades al cim de la Mola de l’Esclop a la serra de Tramuntana de Mallorca.
Fou on el 1808 Francesc Aragó visqué mentre realitzava les mesures del darrer vèrtex de la triangulació.
Documents originals accessibles
- L’informe presentat per Delambre i Mechain a l’Acadèmia Francesa de les Ciències on es detallen les mesures obtingudes a cada cim. Es pot descarregar a Gallica.bnf.fr
El relat del mateix Francesc Aragó dels seus accidentats treballs als països catalans:
- “Histoire de ma jeunesse” . Descarregable a wikisource.
