22 d’abril:
De Tales a la Lluna i més enllà.
a càrrec de Quim Tarradas Isern

PRESENCIAL:
ICE-SAID UdG. Parc de Recerca i Innovació. Edifici Jaume Casademont, porta B, 1a planta, AULA DE FORMACIÓ 6. C/ Pic de Peguera, 1517003 Girona
EN LÍNIA SÍNCRONA:
S’enviarà l’enllaç de connexió

Des dels seus orígens, l’ésser humà ha cercat entendre el seu entorn i explicar els fenòmens que el configuren. Figures com Tales i Anaximandre van ser dels primers pensadors que van qüestionar les explicacions mitològiques basades en els capricis dels déus, i van començar a utilitzar la geometria com a eina per desxifrar els secrets de l’univers. Les seves hipòtesis i les dels seus contemporanis del món grec antic, van ser posteriorment acceptades o refutades, transformant les concepcions preconcebudes i obrint noves vies per a la recerca i el coneixement. Alguns dels raonaments proposats pels grecs van influir en grans descobriments científics. El model heliocèntric de Nicolau Copèrnic, formulat més de 1700 anys després, o la definició del metre per part de l’Acadèmia Francesa de les Ciències el 1791 en són dos exemples. En aquesta presentació, explorarem com el concepte de Cosmos ha anat evolucionant gràcies a la geometria, i com aquesta disciplina continua essent essencial per al desenvolupament tecnològic de la nostra societat.

29 d’abril:
La importància d’un bon mapa: Oportunitats pedagògiques de les Torres de Hanoi. 
a càrrec de Carlos Luna

PRESENCIAL
CREAMat. Avinguda de les Drassanes, 10, Ciutat Vella, 08001 Barcelona
EN LÍNIA SÍNCRONA
S’enviarà l’enllaç de connexió

Les Torres de Hanoi són un trencaclosques extensament estudiat que resulta ideal per desenvolupar el nostre pensament computacional. En aquesta xerrada descobrirem les seves propietats fonamentals i explicarem per què un trencaclosques és especialment útil per l’aula.

Començarem la xerrada introduint històricament el trencaclosques de les Torres de Hanoi i la llegenda que l’envolta. A continuació, parlarem les regles d’aquest trencaclosques i d’algunes de les seves variants, establint paral·lelismes amb el món computacional i explicant quina és la solució òptima i quines altres solucions poden ser interessants.

Pel camí, trobarem fractals, cicles hamiltonians, codis ternaris i altres idees matemàtiques que s’han desenvolupat fortament a partir de la introducció dels computadors electrònics durant el segle XX.

7 de maig:
Quanta matemàtica hi cap dins d’una peça? Una història de superfícies, aproximacions i punts de vista.
a càrrec de Núria Serra

PRESENCIAL
Seu MMACA. Institut Municipal d’Educació de Tarragona (IMET) . Avd. Ramon i Cajal 70, 43005 Tarragona
EN LÍNIA SÍNCRONA
S’enviarà l’enllaç de connexió

A partir del tangram de Van Hiele (conegut inicialment com a Sphinx a finals del segle XIX), la xerrada proposa un viatge matemàtic al voltant del concepte de superfície, explorant diferents maneres de mesurar-la quan no disposem d’estris convencionals.

Comencem comparant peces: ordenar-les, superposar-les i discutir quina “ocupa més espai”, introduint una primera idea intuïtiva de mesura. Amb l’ajuda d’una trama quadrada, apareix el teorema de Pick com una eina sorprenent per calcular àrees de polígons sense fórmules habituals. Quan les peces no s’adapten a la trama, el problema es transforma en oportunitat: adaptem el teorema a una trama isomètrica basada en triangles equilàters. Finalment, ens endinsem en el món de les aproximacions mitjançant mètodes de Montecarlo, estimant superfícies amb llançaments aleatoris (primer amb cigrons i després amb el GeoGebra) i proporcions. La xerrada conclou reflexionant sobre el valor del procés matemàtic: sovint, aplicar directament una fórmula ens hauria estalviat temps, però també ens hauria fet perdre un viatge ple de preguntes, idees i emocions matemàtiques.