Aquesta és una famosa il·lustració de Leonardo da Vinci realitzada l’any 1492. És un estudi de les proporcions del cos humà. Rep aquest nom per què Leonardo el va realitzar a partir dels textos de l’arquitecte de l’antiga Roma Marc Vitruvi.
- Ubicació: Sala Emma Castelnouvo
- Edat mínima: a partir de 6 anys.
- Temps requerit: 5 minuts.
- Nombre de participants: Una o més persones
- Paraules clau: proporcions, cos humà, cercle, quadrat
- Taxonomia: Art, Geometria
El text de la part superior
El text que acompanya la il·lustració està escrit en italià i de forma especular, tal com Leonardo escrivia.
Si passeu el punter per sobre la imatge aquesta es capgirarà especularment.
Llavors es pot llegir el text en italià antic transcrit en el requadre groc.
Que traduït al català és el text del requadre verd
Vetruvio, architecto, mecte nella sua op(er)a d’architectura, chelle misure dell’omo sono dalla natura
disstribuite inquessto modo cioè che 4 diti fa 1 palmo, et 4 palmi fa 1 pie, 6 palmi fa un chubito, 4
cubiti fa 1 homo, he 4 chubiti fa 1 passo, he 24 palmi fa 1 homo ecqueste misure son ne’ sua edifiti.
Settu ap(r)i ta(n)to le ga(m)be chettu chali da chapo 1/14 di tua altez(z)a e ap(r)i e alza tanto le b(r)acia che
cholle lunge dita tu tochi la linia della somita del chapo, sappi che ‘l cie(n)tro delle stremita delle
Ello spatio chessi truova infralle ga(m)be fia tria(n)golo equilatero
Vitruvi, l’arquitecte diu en la seva obra d’arquitectura que la natura distribueix les mesures del cos humà d’aquesta manera: 4 dits fan un palmell i 4 palmells un peu, 6 palmells fan un avantbraç, 4 avantbraços fan l’alçada de l’home, 4 avantbraços fan un pas i 24 palmells un home; i que aquestes són les mides que utilitzava en els seus edificis.
Si separes les cames el suficient per a disminuir 1/14 la teva alçada i estires i apuges els braços fins que els dits estiguin al nivell superior del teu cap, has de saber que el centre geomètric de les teves extremitats estarà situat al melic i que l’espai entre les cames serà un triangle equilàter.
Sota el dibuix hi ha una línia igual a la llargada del costat del quadrat, amb les paraules escrites especularment “palmi” i “diti”. Les marques de divisió d’aquest segment mostren com 4 dits fan un palmell i 6 palmells l’avantbraç. En realitat Leonardo dibuixa els avantbraços del seu home una mica més petits. Tampoc el triangle equilàter dels peus es pot ajustar de forma exacte.
Es plausible entendre que Leonardo cita Vitruvi com a font d’inspiració per després fer la seva pròpia versió de les proporcions que sí segueix acuradament en el dibuix.
El text inferior
Si passeu el punter per sobre la imatge aquesta es capgirarà especularment.
Llavors es pot llegir el text en italià antic transcrit en el requadre groc.
Que traduït al català és el text del requadre verd
Tanto ap(r)e l’omo nele b(r)accia, qua(n)to ella sua alteza.
Dal nasscimento de chapegli al fine di sotto del mento è il decimo dell’altez(z)a del(l)’uomo. Dal di socto del mento alla som(m)i-tà del chapo he l’octavo dell’altez(z)a dell’omo. Dal di sop(r)a del pecto alla som(m)ità del chapo fia il sexto dell’omo. Dal di so-p(r)a del pecto al nasscime(n)to de chapegli fia la sectima parte di tucto l’omo. Dalle tette al di sop(r)a del chapo fia la quarta parte dell’omo. La mag(g)iore larg(h)ez(z)a delle spalli chontiene insè [la oct] la quarta parte dell’omo. Dal go-mito alla punta della mano fia la quarta parte dell’omo, da esso gomito al termine della isspalla fia la octava parte d’esso omo; tucta la mano fia la decima parte dell’omo. Il menb(r)o birile nasscie nel mez(z)o dell’omo. Il piè fia la sectima parte dell’omo. Dal di socto del piè al di socto del ginochio fia la quarta parte dell’omo. Dal di socto del ginochio al nasscime(n)to del memb(r)o fia la quarta parte dell’omo. Le parti chessi truovano infra il me(n)to e ‘l naso e ‘l nasscime(n)to de chapegli e quel de cigli ciasscuno spatio p(er)se essimile alloreche è ‘l terzo del volto
L’amplada d’un home amb els braços estesos és igual a la seva alçada.
Des del naixement dels cabells fins a la punta de la barbeta hi ha la dècima part d’un home. Des de la barbeta fins
a la part superior del cap hi ha la vuitena part de l’home. De sobre el pit a la part superior del cap hi ha un sisè de l’home. Des de sobre el pit al naixement dels cabells hi ha la setena part de tot l’home. Dels mugrons la part superior del cap hi ha la quarta part de l’home. L’amplada de les espatlles és la quarta part de l’home. Des del colze a la punta de la mà hi ha la quarta part de l’home; i del colze a l’angle de l’aixella l’octava part de l’home; La mà completa és la desena part de l’home. El membre viril és a la meitat de l’home. El peu és la setena part de l’home. De la planta del peu fins a sota el genoll hi ha la quarta part de l’home. Des del genoll a l’inici dels genitals hi ha la quarta part de l’home. La distància des de la part inferior de la barbeta al nas i des del naixement de les celles és en cada cas la mateixa i com l’orella, una tercera part del rostre.
Portant aquestes proporcions al dibuix descobrim que Leonardo hi ha incorporat línies no anatòmiques per marcar els límits de que parla.
Rectifica el valor del peu: Mentre que Vitruvi diu que un peu té 4 palmells és a dir 4 ·(1/24) = 1/6 de l’alçada. Leonardo al text inferior diu que és 1/7 i el dibuixa realment amb aquesta proporció.
Hi ha una petita inconsistència matemàtica en les proporcions del cabell. Cita dues vegades com a referència l’inici del cabell, però les dues diferències no coincideixen:
(1/8) – (1/10) = 1/40 i (1/6) – (1/7) = 1/42
Una diferència de 0’00119 entre les dues mesures.
La relació entre el costat quadrat i el radi del cercle segons el dibuix és 1,66. Aquest valor és aproximadament igual a nombre d’or 1,62. Respecte a aquesta proporció el seu amic Luca Pacioli va escriure un tractat “La divina proporció” però en les obres de Leonardo no hi ha cap esment d’aquesta proporció ni del nombre d’or.
