Una sorprenent il·lusió òptica on els objectes canvien de mida.
Mira pel forat frontal i fixa’t en les mides de les figures, tot seguit mira pel lateral.
Aquesta és una maqueta d’una habitació distorsionada, amb les parets terra i sostre no perpendiculars, però que vista des d’un determinat punt de vista té una aparença normal. Fixa’t en la mida de les figures, són iguals però, semblen molt diferents.
- Ubicació: Sala Emma Castelnuovo
- Edat mínima: a partir de 4 anys.
- Temps requerit: 3 minuts.
- Nombre de participants: Una o més persones
- Paraules clau: il·lusió òptica, proporció, geometria, 3D, punt de vista
- Taxonomia: Geometria
Al mirar l’habitació de perfils dibuixats en negre des del forat de la paret frontal, el nostre cervell la reconstrueix en les línies blaves. Llavors situa la figura negre de la dreta més enrere del que és en realitat a la posició de la figura blava.
Conceptes involucrats
Cal fixar-se en la forma de les parets, el sostre i el terra de l’habitació, no són pas, com és habitual rectangulars, són trapezis. Tampoc els seus angles són de 90º.
També convé fixar-se en tots els detalls, finestres, enrajolat, rellotge.
Els nostres ulls transmeten al cervell imatges planes, és el cervell que construeix mentalment una representació de la realitat imaginant la situació espacial dels objectes. Aquesta representació mental la fem automàticament amb l’ajut de diferents elements:
- Un és la combinació de les imatges lleugerament diferents enviades per cada ull. (aquí al mirar per un forat s’ha eliminat aquesta ajuda)
- L’altre és la perspectiva, els objectes llunyans els veiem més petits.
Combinem l’efecte de perspectiva amb l’experiència prèvia de com són i quina mida tenen les coses comparant-les amb les altres. Reconstruïm mentalment l’habitació d’Ames com si fos ortoèdrica (sostres i parets rectangulars i perpendiculars entre ells).
En geometria, la perspectiva i tots els conceptes relacionats: projecció, proporció, teorema de Tales, punt de fuga, etc. són uns temes àmpliament estudiats.
Creació, aplicacions a la vida real
Aquesta il·lusió va ser construïda per primera vegada per l’oftalmòleg nord-americà Adelbert Ames el 1945.
L’habitació d’Ames és una eina utilitzada en pel·lícules per crear efectes especials. Modificant les parets, terra i sostre del plató es crea l’aparença que els personatges són molt més alts o molt més petits del que ho són en realitat.
Així per exemple en la trilogia de “El senyor dels anells” s’aconsegueix diferenciar l’estatura de diferents personatges sense necessitat de manipulació informàtica de les imatges a la postproducció. També s’ha utilitzat a la pel·lícula “Charlie i la fàbrica de xocolata” del 1971