Aquesta és una reproducció, mantenint la mateixa mida i el mateix material, de la tauleta original desenterrada a Mesopotàmia. Actualment, forma part de la col·lecció de la universitat de Yale que l’ha digitalitzat en un model 3D que ha servit de base per fer aquesta reproducció.
Es considera que la tauleta va ser feta per un estudiant que visqué entre el 1800 i el 1600 aC.
Conté una aproximació, excepcional per la seva antiguitat i la seva precisió, de la diagonal d’un quadrat i, per tant, de l’arrel de 2

Mesopotàmia, és la regió de l’oest d’Àsia entre els rius Tigris i Eufrates, a actual Iraq. A causa de la seva posició geogràfica i la seva riquesa agrícola, és on a partir del 3r mil·lenni aC van sorgir les primeres ciutats-estats.
Coneixem bé aquestes civilitzacions gràcies al fet que hem aconseguit desxifrar la seva escriptura. És l’escriptura cuneïforme consistent en incisions o marques sobre tauletes d’argila que s’obtenien fàcilment enfonsant un bastonet sobre el fang tou. Aquests escrits han perdurat en el temps per sobre d’altres sistemes com el papir egipci o marques sobre fusta d’altres civilitzacions. Ens ha permès conèixer la seva vida quotidiana, les seves lleis, llegendes i costums.
S’han desenterrat aproximadament un milió de tauletes, uns centenars tenen contingut numèric. Tracten de registres administratius, de negocis, de matemàtiques i astronomia.

El seu sistema de numeració és particularment interessant: utilitzaven dos tipus de marques:

El clau, que és una incisió prima i vertical que representa la unitat.

L’espiga, una incisió en forma de triangle que tenia un valor de 10 unitats

Amb aquests dos signes es representaven de forma additiva els nombres fins al 59

Així podem llegir les marques de la tauleta YBC 7289 situades sobre el dibuix d’un quadrat. S’observa que un costat del quadrat està marcat amb el 30, resulta que la diagonal d’un quadrat de 30 unitats de costat és aproximadament 42, quantitat que també apareix. Això ja ens indica que les marques són mesures del quadrat.

Com s’interpreten les altres quantitats? Resulta els mesopotàmics, utilitzaven un sistema sexagesimal o de base 60, herència que encara és vigent.
Els 3 números inferiors els podem llegir com 42 hores, 25 minuts i 35 segons, que és una forma simplificada de dir 42 unitats, 25 seixantenes parts de la unitat i 35 tres-centes-seixanta parts de la unitat. Numèricament és
42 + 25/60 + 35/(60*60) = 42,426388888…
que podem comparar amb el resultat obtingut fent servir el Teorema de Pitàgores
30*Arrel 2=42,42640687… Una diferència d’una deu-mil·lèsima!
Fent el mateix amb els 4 valors centrals interpretats com a 1 hora 24 minuts 51 segons i 10 seixantenes parts de segon.
1 + 24/60 + 51/(60*60) + 10/(60*60*60) = 1,41421296296…
Que correspon al valor de la diagonal d’un quadrat de costat 1 i numèricament podem comparar amb el càlcul fent servir Pitàgores: arrel 2=1,4142135624…
Una aproximació impressionant, exacte fins al sisè decimal, mil anys abans de Pitàgores.
Els mesopotàmics no van formalitzar aquest teorema, però utilitzaven perfectament. A més, l’exactitud de la mesura mostra que tenien un mètode numèric, que desconeixem, per obtenir aquest resultat.

Per saber-ne més:
La pàgina web del mmaca www.mmaca.cat/moduls/Tauleta-YBC7289
PLA, I CARRERA, Josep (2016). Història de la matemàtica: Egipte i Mesopotàmia. Barcelona. IEC. ISBN: 978-84-9965-308-2
KRAMER, Samuel Noah (1956). La historia empieza en Sumer. Barcelona 1958. Descatalogat però es pot trobar amb una cerca a internet. Explica la vida de les societats mesopotàmiques a partir dels seus textos.
NUMBERPHILE. Cuneiform Numbers. https://youtu.be/RR3zzQP3bII. Explica, entre altres coses, com fer les marques cuneïformes numèriques utilitzant pastelina i un pal de gelat.

Imatges: https://commons.wikimedia.org/